Ja hem advertit que la cultura (que té una arrel i un origen sagrats), és una intermediària entre l'home i la deïtat. I és des d'aquest punt de vista i no des de la vanitat erudita, l'enciclopedisme encasellador, o la literalitat mnemotècnica, que ella és il·luminadora i un vehicle especialment apte per al Coneixement. Sense l'essència de la Cultura, que és l'autèntic saber, tota la resta del guarnit aparell cultural és només lletra morta. Igualment això és vàlid per als ritus, que a vegades es confonen amb determinades "cerimònies", totalment buides de contingut. Això és també així per als estudis i meditacions que aquest manual promou.

En una primera lectura, la corona simbolitza les virtuts més elevades que existeixen en l'home, d'aquí ve que se cenyeixi sobre el cap, el "cim" del microcosmos humà, és a dir, en aquella part d'ell que es correspon amb el Cel, la forma circular del qual la corona reprodueix. Però, precisament per això, la corona també expressa allò que està per "damunt" o "més enllà" del cosmos i de l'home: la realitat del que és diví i transcendent. Es podria dir que en el significat de la corona coincideixen, doncs, les qualitats més nobles i superiors de l'ésser humà y al mateix temps allò que les transcendeix per constituir-ne l'arquetip. En el camí del Coneixement, o via iniciàtica, aquestes qualitats es van desenvolupant després d'un llarg procés de transmutació alquímica, durant el qual l'aspirant va prenent gradualment consciència de la sacralitat de la seva existència, o de la seva realitat en l'universal, fins identificar-s'hi plenament.

Aquesta identificació es visualitza moltes vegades com la "conquesta" d'un estat espiritual (o supra-individual), que és el que, efectivament, "corona" la realització d'aquest procés, és a dir, el "legitima" (o el fa veritable i cert, que és el que aquesta paraula significa realment), tot investint a qui l'acompleix d'una autoritat que emana directament del poder mateix de Déu, el Rei Suprem, o Rei del Món. Aquest és el sentit que tenien a l'antiguitat els ritus de coronació dels reis, els caps d'un poble o d'una comunitat tradicional, que ho eren perquè abans havien arribat a ser els reis i caps d'ells mateixos, governant d'acord a la Voluntat del Cel, a la que representaven davant dels seus súbdits. La veritable coronació (que és una "consagració" o assumpció plena del que és sagrat) s'esdevé en allò més secret, en el cor, on s'estableix "l'aliança" que segella la unió amb la Deïtat, aleshores la corona és un signe extern i distintiu que confirma la possessió de l'autèntica reialesa interior.

Per altra banda, no podem deixar d'esmentar les estretes vinculacions que hi han entre la corona i les banyes, les quals també se cenyien sobre el cap, i simbolitzen exactament el mateix que aquella. Les banyes són un atribut de la potència de l'Esperit que "descendeix" a la natura de l'home, al que fecunda i transfigura tot integrant-lo en l'entitat superior, que és el seu veritable Si Mateix. Igualment, és evident la relació que existeix entre les banyes i el llamp, i per descomptat amb el llampec, i recordarem, referent a això, que les corones més antigues estaven guarnides amb puntes que semblaven els raigs lluminosos. El mateix podria dir-se de la corona d'espines que portava el Crist Rei durant la seva Passió. Amb tot això es tracta de destacar l'aspecte solar d'aquests símbols, el que també apareix en la corona de llorer (símbol eminentment solar) que portaven els emperadors romans i amb la que eren coronats els herois, però sense oblidar que aquest aspecte es complementa amb el simbolisme polar, que és el més primordial.

En efecte, ambdues paraules en castellà, corona i "cuernos", procedeixen d'idèntica arrel lingüística, KRN, la mateixa de Krónos, o Cronos, que és el nom grec de Saturn, la més alta i elevada de les esferes planetàries i considerat com el rei de l'Edat d'Or. També la trobem a Karneíos, que era un dels noms que rebia entre els grecs l'Apol·lo hiperbori (Apollón Karneíos), el déu de "l'alt indret" (Karn), que és el cim mateix de la Muntanya sagrada del Polo (l'Eix del Món), seu de la Tradició i la humanitat primigènia. Apareix també en la paraula crani, el qual és, efectivament, la part més elevada de la columna –o eix– vertebral, l'extrem superior del qual es denomina precisament la "coroneta". Ja que el crani és un símbol de la volta celest, la coroneta equivaldria llavors a la Estrella polar, anomenada "l'àpex" del Cel perquè ella "corona" tot el nostre univers visible, i a més és considerada en totes les tradicions com l'indret per on simbòlicament s'accedeix als estats superiors de l'ésser, essencialment supra-còsmics i metafísics. Recordem, en aquest sentit, que Kether, la Unitat, significa precisament la "Corona", cenyida per l'Adam Kadmon o "Home Universal".

Aquesta idea del supracòsmic és la que representa també el Sahasrâra chakra en la tradició hindú i budista. Tot aquest simbolisme polar i axial convé perfectament al de la tiara papal (d'origen molt remot), que és una corona de tres pisos superposats, i la part superior dels quals apareix rematada per una creu, una altra figura de l'Eix del Món (veieu per exemple l'arcà V del Tarot). Si la corona pròpiament dita és el símbol de l'autoritat temporal exercida pel rei (el guerrer), la tiara simbolitza a l'autoritat espiritual assumida pel summe pontífex o sacerdot, que en l'antiguitat tradicional ocupava la cúspide de la jerarquia iniciàtica, tot exercint la seva funció sobre els tres móns, és a dir sobre el conjunt de l'Existència manifestada, tal com el Déu Hermes Trismegist. Ell era, és, el pont o eix que comunica la Terra amb el Cel, i el Cel amb la Terra, el que transmet les benediccions o les influències espirituals i el que posseeix íntegra la Doctrina i l'Ensenyament tradicional. Això explicaria el perquè durant l'Edat Mitjana occidental els reis eren coronats per l'autoritat espiritual, i així es reconeixia la superioritat del que és metafísic sobre el que és temporal, d'allò diví sobre allò humà.

És important no oblidar, quan s'estudien les cartes i es treballa amb elles, el que hem dit sobre les disciplines relacionades amb el Tarot. Aquestes làmines tenen relació amb les sefiroth de l’Arbre de la Vida i les lletres de l’alfabet hebreu, així com amb els planetes, metalls i signes zodiacals, etc. Recordem també constantment els seus vincles amb el simbolisme dels colors i especialment amb el significat dels números. Si aconseguim establir aquestes relacions de manera adequada, veurem que cada Arcà és un món, i observarem que la nostra intel·ligència es desperta i l’angle de la seva visió s'obre.

Toca a l'interessat ampliar, amb la informació que tingui al seu abast, els significats de les cartes. El coneixement de cadascuna d'elles es por profunditzar a nivells insospitats.

Permeti que aquestes li parlin de manera màgica i les veurà actuar en el seu interior com a vehicles iniciàtics i adequats transmissors d'un Coneixement Viu i una Tradició Primordial, amb els quals vostè podrà connectar d'aquesta manera.