D'entre els nombrosos llegats de l'Edat Mitjana, rebuts al seu torn de grecs i romans, es troben les anomenades "arts lliberals", set disciplines que aglutinen tot el saber de l'època, i a les que es dividia de la següent manera: Gramàtica, Dialèctica (a vegades substituïda per la Lògica), Retòrica, Aritmètica, Geometria, Música i Astronomia. Les set arts lliberals van representar la columna vertebral en torn a la qual girava el conjunt de la vida cultural de la societat medieval. I quan diem cultural no ens estem referint a l'activitat intel·lectual i especulativa, tal i com s'impartia en les universitats i centres escolàstics en les més importants ciutats de l'Europa cristiana, sinó també a la pròpia activitat manual i operativa exercida en els col·legis, tallers i corporacions artesanals.

En l'Edat Mitja encara no s'havia produït el divorci entre la teoria i la pràctica, l'esperit i la mà, la ciència i l'art. I aquesta imbricació entre l'art i la ciència està clarament assenyalat en el famós adagi: "La ciència sense l'art no és res".

Per exemple, en la construcció d'una catedral o monestir es conjuminaven sintèticament l'activitat intel·lectual i la manual: la idea concebuda en l'esperit es plasmava a la pedra gràcies a l'esforç i habilitat de la mà, i això mateix és vàlid per a qualsevol altre ofici o artesania. L'origen de les arts i ciències lliberals es remunta a les escoles gregues i romanes, especialment a les d'Atenes i Roma, sense oblidar la important aportació de la cultura islàmica. S'anomenaven "lliberals" perquè com deia el gran rei espanyol Alfons X el Savi: "quieren totalmente libre de todo otro cuidado y estorbo al que deseaba aprender" és a dir, que es necessitava una plena i total dedicació al seu estudi i investigació.

Entre cadascuna de les arts lliberals s'establien permanents correspondències analògiques, fins el punt que una contenia i comprenia les demés. No obstant, això no impedia que fos també un tot perfectament jerarquitzat, una escala que permetia l'estudiant avançar ordenadament i gradual pel camí de la seva evolució interior.

En aquest sentit, les arts lliberals estaven dividides en dos grups ben delimitats: el trivium (la triple via) i el quadrivium (la quàdruple via). Al trivium corresponia la Gramàtica, la Dialèctica i la Retòrica, i al quadrivium la Aritmètica, la Geometria, la Música i l'Astronomia. Amb les tres primeres s'aprenia a pensar i raonar degudament mitjançant el coneixement i significat de la llengua (Gramàtica), la coherència lògica de la mateixa (Dialèctica), i finalment, per la seva aplicació al discurs i la paraula (Retòrica), veritables suports i vehicles tots ells del pensament. Només a través del trivium, de les paraules, veus i noms de les coses, es podia accedir a les ciències del quadrivium, que eren superiors a aquelles ja que expressaven, i expressen, un coneixement més essencial i profund. Les quatre ciències del quadrivium es referien directament a l'estudi dels ritmes i dels cicles, de la proporció i la mesura, que com sabem conformen l'estructura prototípica de totes les coses. Al trivium i al quadrivium s'hi afegia a vegades el bivium, que comprenia l'Alquímia i l'Astrologia.

fig.17

Per altra banda, per a l'esoterisme cristià, les set arts lliberals es corresponien amb els set graus iniciàtics, anàlegs als set cels planetaris, que representen una jerarquia dels estats espirituals. La Gramàtica s'assimilava a la Lluna, la Dialèctica a Mercuri, la Retòrica a Venus, l'Aritmètica al Sol, la Música a Mart, la Geometria a Júpiter, i l'Astronomia a Saturn. Fixem-nos bé que el mig de les set arts està ocupat per l'Aritmètica i per l'esfera del Sol, que en efecte ocupa el centre dels planetes en l'Astronomia. Això és important, ja que l'Aritmètica és, des del punt de vista esotèric, la ciència dels números, Numerologia o Aritmosofia. I així com el sol ocupa el centre del seu sistema, portant-hi la llum a tots els confins, l'Aritmètica organitza i ordena a totes les altres ciències, i contribueix a unir i relacionar a totes elles entre si. Això està clar pel que respecte a les relacions numèriques, que uneixen la Música a la Geometria (unió que s'expressa directament en les proporcions de les formes arquitectòniques) i també al coneixement de l'Astronomia per l'harmonia de les esferes celestes. Però així mateix aquesta importància del nombre està present en la construcció del discurs parlat i escrit, de les veus i les paraules, com és fàcil comprovar en la poesia.

En tot això s'adverteix una herència de la tradició pitagòrica en el si de la cultura medieval i de les societats i agrupacions iniciàtiques. Finalment aquest aspecte cosmogònic de les arts lliberals era el suport mateix que permetia accedir a la realitat ontològica i metafísica.

S'haurà observat que la idea d'un treball i d'un rigor estan presents en aquest manual, els quals són fonamentalment intel·lectuals, en el sentit major que hem estat atorgant a aquest terme.

Això no obstant, aquesta mateixa concentració rigorosa en els nostres estudis no ens ha d'impedir tractar –a aquesta alçada de l'Ensenyament– d'anar manifestant-nos en el nostre medi d'acord a la mesura de les possibilitats de cadascú. I si bé la Tradició Hermètica posa l'accent en l'aprenentatge individual, aquest pot efectuar-se en grup, sempre que es tinguin la guia i el recolzament d'un eix intel·lectual. En aquest sentit aquesta introducció a la Ciència Sagrada compleix aquests requisits i pot ser presa com a base per al Treball. Segons la promesa cristiana, quan dues o més persones es reuneixen invocant el Sant Nom, el Crist estarà entre ells.

D'altra banda s'haurà observat que el Programa comporta una didàctica, val a dir, una estructura ordenada el suficientment mal·leable i rica en possibilitats com per poder ser seguida per diferents temperaments i en diferents àmbits culturals.

Hem parlat dels quadrats màgics i d'entre ells del quadrat natural de 9 caselles, o de Saturn (Veure l'apartat Nº 48). Treballarem ara amb els quadrats corresponents als set planetes, prenent-los com a instruments per començar a desxifrar allò inscrit dins d'ells, ja que són tant una síntesi de saviesa, com mapes de la cosmogonia i a la vegada poderosos talismans, o amulets plens d'energies.  

Donem aquí els quadrats màgics assignats als diferents planetes, també números i lletres de l'alfabet sagrat. Com hem dit el prototípic de tres columnes de costat és atribuït a Saturn, el de quatre a Júpiter, el de cinc a Mart, el de sis al Sol, el de set a Venus, el de vuit a Mercuri i el de nou a la Lluna, en perfecta vinculació amb les equivalències entre astres i sephiroth de l'Arbre cabalístic i les seves respectives numeracions.

Tot i que la col·locació dels números en cada casella sembla a primera vista caòtica, ben al contrari aquestes xifres estan col·locades de manera que reflecteixen sorprenentment l'harmonia de l'univers i el caràcter màgic-teúrgic d'aquestes estructures simbòliques, la qual cosa s'observa en el fet de que la suma dels números de totes les caselles horitzontals, verticals i diagonals és sempre idèntica. En el cas del quadrat de Júpiter o quadrat de quatre, de setze caselles, s'observa una perfecció encara més gran ja que també els quatre números centrals, els quatre de les cantonades i els que s'oposen dos a dos en el centre de les horitzontals i les verticals, sumen també 34. Es recomana l'exercici de calcular el valor numèric de les lletres de l'alfabet hebreu que figuren en cada casella i comparar aquest valor amb el número assignat a aquesta casella. Aquest exercici de substituir les lletres pels seus equivalents numerals, prenent com a model el quadrat de Saturn, es podrà anar repetint en els diferents quadrats màgics planetaris que donem a continuació.

Es recorda al lector que l'alfabet hebreu es llegeix de dreta a esquerra, i que així cal llegir els valors representats per m és d'un dígit.

Recordem aquí que els pitagòrics juraven no només per la Sagrada Tetraktys sinó també pel Quadrat de Quatre.

SATURN: Quadrat de base 15, el total de números de les caselles suma 45:

MART: Xifra de base 65; suma números caselles 325:

MERCURI: Base 260. Total suma 2080:

LLUNA: Basat en el número 369. Suma 3321:

El nostre Programa té una estructura didàctica circular i per tant, una vegada que s'han seguit les primeres seqüències d'aquesta Introducció a la Ciència Sagrada i s'ha aconseguit lligar amb el seu ritme particular, es pot repassar i rellegir en un ordre diferent.

Això no obstant ens interessa com a mètode de coneixement, la comparació i la interrelació de totes les formes tradicionals com a formes d'expressió d'una mateixa realitat que es manifesta al llarg de la Història, i en tota l'extensió de la Geografia. De la confrontació i vinculació entre els símbols tradicionals en surten espurnes i energies que ens fan comprendre molts dels punts que són objecte dels nostres estudis.

El Taoisme i la Tradició Hermètica –a més de ser ambdues revelades per una tradició Primordial i Trans-històrica– tenen quelcom en comú que les fa afins: el fet de que no hagin derivat en formes religioses o exotèriques, tal com ha estat el cas del Judaisme, Cristianisme, Islam, o de maneres "quasi" religioses com certes formes del budisme i hinduisme, etc. Ambdues posen èmfasi en l'Alquímia com a realització individual, la qual cosa els atorga un marc de gran amplitud, i no subratllen la via emocional com a forma pràcticament única d'accés a l'espiritual. S'ha dit que aquest últim camí s'ha convertit gairebé en pur sentimentalisme en els temps que corren, i no desemboca en el Coneixement.