Quan en les diverses tradicions es parla de déus, noms divins, arcàngels i àngels, en realitat s'està fent referència a determinades energies intermediàries que, com si fossin una escala, se situen entre la Unitat Suprema, veritablement immanifestada, i la varietat indefinida de les seves manifestacions fenomèniques. A la Càbala aquestes energies o, com ja hem vist, atributs divins, són les sefiroth, el desplegament de les quals constitueix el que s'anomena la Doctrina de les Emanacions. Com ja sabem les sefiroth recorren l'Arbre de la Vida de dalt a baix, del més subtil fins al més dens i groller, conformant la pròpia estructura del cosmos, dividida en quatre plans o nivells jerarquitzats que l'home pot vivenciar en si mateix a través de la seva realitat física, psicològica i espiritual.

Aquests quatre plans comencen amb el més alt, Olam Ha Atsiluth, que significa Món de las Emanacions, i a ell pertanyen las sefiroth Kether (1), Hokhmah (2) i Binah (3). Aquesta triunitat de principis conformen les realitats ontològiques, referides al coneixement de l'Ésser Universal, precedint per tant a la manifestació i progressiva solidificació de totes les coses. Les energies més invisibles i profundes emanen d'aquesta tríada suprema, que comença a manifestar-se a partir del Món de la Creació, Olam Ha Beriyah, constituït per les sefiroth Hesed (4), Gueburah (5) i Tifereth (6). Com el seu propi nom indica, en aquest Món es generen les primeres formes creacionals en el seu aspecte més subtil i informal, manifestades a través del Món de les Formacions, Olam Ha Yetsirah, constituït al seu torn per les sefiroth Netsah (7), Hod (8) i Yesod (9). Aquest procés d'emanació finalitza en el Món de la Concreció Material, Olam Ha Asiyah, constituït solament per la sefirah Malkhuth (10), la qual és l'única visible i perceptible als sentits de tot l'Arbre, essent a partir d'ella com comença el nostre procés ascendent de retorn a la Unitat.

A continuació oferim l'Arbre Sefiròtic dividit en els quatre mons cabalístics, relacionats igualment amb els elements alquímics tractats recentment:

De la mateixa manera, cal tenir present que en cada pla hi ha un Arbre Sefiròtic complet: un en el món d'Asiyah, un altre en el de Yetsirah, un altre més a Beriyah, i finalment un altre en el d'Atsiluth. La nostra visió de l'Arbre cabalístic adquireix llavors tridimensionalitat, és a dir, que el podem visualitzar (sense que per això perdi la seva unitat essencial) a quatre nivells de lectura, presents en totes les coses, incluint-nos nosaltres mateixos. També els textes sagrats i revelats de totes les tradicions admeten ser llegits d'aquesta manera. Aquests nivells són, doncs, graus jerarquitzats de coneixement. Per ara treballarem amb l'Arbre a nivell d'Asiyah, és a dir, de la sefirah Malkhuth, el pla físic i de la concreció material, que és el de l'home condicionat per les seves identificacions egòtiques i els seus sentits, i des d'aquí, invocant a Kether, anirem ascendint gradualment pels distints mons, des d'allò que és més groller fins al més subtil, de la closca al nucli, la qual cosa ens permetrà conèixer uns altres estats de la nostra consciència, la qual d'aquesta manera es va universalitzant fins a la seva plena identificació amb l'Ésser, l'Adam Kadmon o Adam Primordial.

Nota: És de rigor, i com un exercici important, anar aprenent i memoritzant aquests noms en hebreu i en català, així com la disposició de les sefiroth que constitueixen l'Arbre. Dibuixi aquest diagrama diverses vegades sobre el paper i tracti de retenir-ne una imatge clara.

La iniciació en els Misteris suposa una completa trasmutació que s'operarà gradualment en l'adepte, a diferents nivells, durant el camí vers el coneixement de si mateix; es tracta d'una via esgraonada en la qual s'aniran coneixent, poc a poc, els diferents estats de l'ésser.

El terme "iniciació", derivat del llatí initium, significa "començament" i també "entrada". D'una banda suposa l'inici d'un procés de coneixement de la realitat metafísica, i d'una altra, l'ingrés en un camí veritablement espiritual que haurà de conduir a una real "deïficació" de tot aquell que pugui emprendre'l i continuar-lo fins el final.

L'iniciat haurà de morir al món profà i il·lusori i perdre la falsa identitat caracteritzada pels seus aspectes purament individuals, passatgers i mortals, i simultàniament, ressuscitarà a un món sagrat i veritable que més aviat l'identificarà amb allò que és real i immutable, amb aquella essència pura i immortal que constitueix el seu veritable Ésser. Aquest recorregut suposa un viatge interior i anirà acompanyat del coneixement d'altres mons que són presents aquí i ara, però que la ment ordinària ni tant sols pot imaginar.

Perquè s'esdevingui la Iniciació serà necessari que l'adepte permeti que els símbols i els ritus sagrats que proporciona la doctrina de la Tradició Unànim penetrin en el seu interior i operin aquesta transformació integral, que haurà de produir-se quan aquests instruments despertadors de la conciència ordenin la intel·ligència i toquin les fibres més subtils i imperceptibles que connecten amb les veritats eternes. La Iniciació comporta un desplegament de potencialitats ocultes i misterioses que jeuen en la nostra pròpia interioritat, i al mateix temps, un desenvolupament de les possibilitats veritablement espirituals que en l'estat ordinari es troben adormides. L'estudi dels codis simbòlics tradicionals –com són els que proporciona el nostre Programa–, així com la meditació i la concentració –i la pràctica dels rituals iniciàtics–, seran vehicles adequats per tal que aquesta transmutació i desvetllament de la conciència es produeixi i també perquè es substitueixin progressivament les afeccions i falses identificacions per allò que hom anomena la Suprema Identitat.

Aquest procés, simbolitzat clarament per la transmutació dels metalls que proposa l'Alquímia, així com per les diverses etapes contemplades en el simbolisme constructiu, suposa dues fases: la primera s'anomena iniciació virtual i va des del començament de l'Obra fins a la consecució de l'estat "d'home veritable", passant per diversos graus que suposaran la superació de proves que hauran de determinar si el candidat està qualificat; la segona –anomenada Iniciació real o efectiva– suposa el coneixement i l'experimentació d'estats suprahumans i l'assoliment de l'estat "d'home transcendent".

El candidat a la Iniciació és com una llavor que, contenint totes les possibilitats de desenvolupament i procreació, no podrà plasmar-les fins que penetri l'interior de la terra –la caverna iniciàtica–, descendeixi als inferns, i mori per néixer de nou. És per això que al nou iniciat se l'anomena "neòfit", o nova planta (del llatí neo = nou; fito = planta) donat que ja ha vençut la primera mort i està llest per emprendre el seu desenvolupament vertical i ascendent.

Aquesta mort comporta una completa dissolució dels estats anteriors que haurà de repetir-se cíclicament i gradual –a diferents nivells cada vegada més subtils i elevats– durant el transcurs del procés iniciàtic fins que reneixi l'home nou, l'home veritable, totalment regenerat, el qual haurà desplegat ja el ventall de les seves possibilitats humanes i estarà a punt per transcendir als estats supraindividuals i per recobrar el seu veritable Ésser. D'aquesta manera, haurà retornat a l'estat virginal dels orígens, a la pàtria celeste.

No volem acabar sense dir quelcom molt important a considerar en el procés iniciàtic o de coneixement: el de no confondre el pla psicològic amb l'espiritual, error que es produeix amb molta freqüència avui en dia. Això es deu a que, en fer-se una diferència contundent entre ànima i cos, l'espiritual ha estat negat, atorgant-se aleshores a tot allò que no és material, o corporal, una categoria espiritual, o pseudo espiritual.

El Segell Salomònic. La realitat, essent una i universal, es presenta tanmateix als nostres ulls com a múltiple i fragmentària, particular, efímera i limitada. Aquesta visió de "superfície" implica de fet una dualitat que convé resoldre, ja que com a tal no podria realment subsistir, estant en si mateixa dividida. Les analogies i correspondències simbòliques són els llaços que permeten articular, dins d'una mateixa esfera intel·ligible, dues realitats, estats o mons aparentment dispars o inconnexes. La coneguda figura del Segell Salomònic o Estrella de David sintetitza esotèricament aquesta realitat, el desplegament integral del cosmos a través de la còpula indissoluble dels dos aspectes polaritzats i complementaris d'una mateixa entitat Universal. La projecció triangular dels principis universals de l'Ésser (triangle superior) en el "mirall de les aigües" o substància universal (triangle inferior) produeix la "reflexió còsmica" de totes les seves possibilitats existencials, el món en la seva indefinida varietat i continuïtat.

 

Les interrelacions dels símbols entre si promouen processos mentals en què es generen codis per a la comunicació, és a dir, per a la recepció i transmissió de missatges, donant lloc al discurs del món i de l'home.

També assenyalarem que trobem present el Segell Salomònic en tradicions tant d'Orient com d'Occident, i que en la Tradició Hermètica és un dels símbols que millor grafica la coneguda sentència de la Taula de Maragda, fonament de les lleis de l'analogia i de les correspondències: "el que està a dalt és com el que està a baix, el que està a baix és com el que està a dalt". Tot i que s'hauria de tenir en compte una preeminència jeràrquica d'allò que és de dalt (el Cel) respecte a allò que és de baix (la Terra), doncs com ja hem dit, el triangle inferior (invertit) és un reflex del triangle superior (recte).

El valor numèric d'aquest símbol és, cabalísticament, 6 (3 + 3), cosa que el posa en relació amb la sefirah Tifereth, que com ja sabem constitueix el cor i el centre de l'Arbre de la Vida, doncs en ella conflueixen, s'entrellacen i equilibren les energies de les sefiroth restants. Per això, també se'l considera un símbol de l'harmonia i de la síntesi, que es fa present en el nostre interior quan ens obrim a les veritats eternes i ens deixem fecundar per elles. Recordarem, en aquest sentit, que el triangle invertit d'aquest "Segell" és precisament un dels símbols del cor i de la copa, receptacle dels efluvis celestes.

Hem dit abans que tota la transmutació alquímica, ja sigui material, psicològica o espiritual, és produïda pel foc. Qui aspira al Coneixement ha de saber que el seu foc interior, que no és altre que la passió per la Veritat i el seu amor a ella, ha de ser constant i continu, és a dir, que no s'encengui tant que per la seva causa es cremi i perdem el nostre ànim, i al contrari, que tampoc disminueixi al punt d'apagar-se. És el delicat joc dels equilibris de què parlaven el alquimistes medievals i renaixentistes, els quals aconsellaven que en totes les operacions havien de prevaler les virtuts de la paciència i la perseverança. En el manteniment d'aquest foc i en el control natural de la seva potència radiquen els principis fonamentals de l'Alquímia. No obstant això, per harmonitzar aquestes energies és imprescindible conèixer-les i experimentar-les, sense negar-les ni donar-les per suposades. L'home ordinari sap molt poc sobre el coneixement d'altres realitats i de si mateix, ni tan sols del més elemental. Considera que la seva "personalitat" (és a dir, els seus egos, fòbies i dèries) és la seva veritable identitat, sense adonar-se que ha extret aquests condicionaments del medi, de manera imitativa i mancada de significat i transcendència.

La Ciència Sagrada representa una guia i un camí que ha de canalitzar el nostre procés envers el Coneixement. L'aprenent alquimista ha de comprendre que la ment condicionada no pot amb ella mateixa, i que és necessari reconèixer la nostra ignorància, que moltes vegades no és més que afecció a descripcions de la realitat purament il·lusòries mitjançant les quals hem organitzat la nostra existència. La Doctrina Tradicional constitueix una garantia en aquest sentit, ja que facilita i concentra el manteniment d'aquest foc intern a través de la comprensió gradual que en el nostre aprenentatge anem obtenint dels seus ensenyaments.

Aquí volem insistir sobre el mandala de l'Arbre Sefiròtic amb el que treballem. Suggerim efectuar ritualment la construcció d'un nou arbre amb la pròpia mà i carregar-lo amb tots els elements que s'han anat donant fins ara. Igualment ha de tractar de retenir els noms, la seva traducció, les equivalències entre diferents disciplines, i exercitar-se en elles. Agafi llapis i paper i concentri's en aquest treball. També pot portar-lo a la tridimensió. Els noms hebreus de les sefiroth tenen un sentit màgic i teúrgic que excedeix la seva simple traducció a la llengua profana. Aquests noms de poder han de ser memoritzats correctament i invocats en veu alta, ja sigui de manera metòdica, o quan es jutgi oportú en relació a fets i moments quotidians. Axí mateix, anar ubicant determinats esdeveniments externs, i sobre tot realitats internes a distints nivells d'un mateix són activitats summament convenients. Cada pla, món o nivell de conciència correspon a una realitat íntima que va del més perifèric, concret i conegut (Asiyah), al més subtil, invisible i desconegut (Atsiluth). Aquestes divisions del diagrama pla també són mons o nivells que els homes portem dins nostre. D'allò conegut i groller a allò profund i desconegut.

Per finalitzar oferirem una divisió tradicional dels plans de l'Arbre de la Vida en tríades. El lector ha d'observar atentament el model i gravar-lo en la seva interioritat, sense pretendre extreure conclusions racionals. Els efectes d'aquest aprenentatge es viuen de manera secreta, i l'Alquímia cabalística s'efectua en el jardí químic de la ment, i sobretot en el més íntim del cor. Amb els coneixements que posseïm actualment no es pot pretendre tenir una idea clara del procés en què s'està involucrat.

– Kether, Hokhmah i Binah constitueixen el seu cap. Aquestes dues darreres sefiroth estan vinculades a l'ull esquerre i al dret respectivament; així mateix corresponen a cadascun dels hemisferis cerebrals.

– A Hesed li toca el braç esquerre i el dret a Gueburah, mentre que el cor, o centre de l'Arbre, s'ha d'atribuir a Tifereth.

– A Netsah, la cama i el maluc esquerre i a Hod la del costat dret, essent Yesod qui s'assimila als genitals i quedant Malkhuth finalment en relació amb els peus.

Hem de recordar que, d'acord amb les lleis de l'analogia i la naturalesa dels símbols, el que és dret des d'un punt de vista pot ser esquerre des d'un altre. Per tant, l'Arbre també pot veure's de manera invertida a com s'indicava, corresponent en aquest cas la columna de l'amor a la dreta i la del rigor a l'esquerra, és a dir, la imatge d'un home paradigmàtic vista de cara o d'esquena.

El lector pot exercitar-se en tractar de visualitzar aquestes sefiroth en correspondència amb centres subtils del seu cos. Si ho aconsegueix és interessant pensar en pràctiques pròximes, incloses les d'inversió de polaritats d'energia.

L'Astrologia (Astronomia judiciària) era a l'Antiguitat la mateixa ciència que l'Astronomia, però el seu interès es centrava en l'observació dels cicles i les seves reiteracions amb propòsits essencialment predictius. Així doncs, l'Astrologia llegia els destins particulars basant-se en el ritmes còsmics i les coordenades celestes. En tot cas, l'Astronomia i l'Astrologia tenen com a punt bàsic comú la roda zodiacal, composta de 12 signes o estadis que el Sol toca en el seu recorregut anual. En realitat el zodíac és imaginari, doncs es tracta de la partició en 12 segments de la volta celest i constitueix un pla ideal paral·lel a l'eclíptica, és a dir, tangencial a l'eix del món.

Si la volta celeste està representada pels 360 graus de la circumferència, cadascuna d'aquestes 12 parts o símbols, gairebé tots animals, comptarà amb 30 graus, i aquestes es succeiran regularment al llarg del cicle anual. El zodíac és, doncs, fonamentalment una mesura del temps (mentre que els astres es refereixen més especialment a l'espai) i cal prendre'l com a tal. D'altra banda, recordarem que zodíac significa "roda de la vida" i és òbvia la vinculació amb el moviment.

La successió dels signes és la següent: Àries, Taure, Gèminis, Càncer, Lleó, Verge, Balança, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos. Els 12 signes zodiacals, al seu torn, admeten una divisió tradicional quaternària en correspondència amb els elements de la Filosofia, la Ciència de l'antiguitat i l'Alquímia. És a dir:

El terme Filosofia, d'origen grec, significa amor (Philo) a la saviesa (Sophia), és a dir, una filiació, o identitat, amb el Coneixement. Sophia és pels gnòstics una entitat, un principi, una deïtat. L'home hi pot aspirar vivenciant-la com un estat de la seva conciència. No oblidem que per a la Càbala aquesta esfera és Hokhmah, Saviesa, un dels principis ontològics de l'Ésser, que conjuntament amb la seva parella femenina, Binah, la Intel·ligència, conforma la base de la primera tríada de l'Arbre de la Vida i és atribut o nom de la divinitat. L'autèntica saviesa, és a dir, la Filosofia de l'Antiguitat, no només és una Ontologia, i també una Cosmogonia, sinó que tota la seva estructura tendeix a la Metafísica. Veritablement podria dir-se que aquesta Filosofia és una Teosofia.

Utilitzarem el terme "Teoria" en la seva accepció etimològica, és a dir, el Coneixement de la Deïtat, o l'atribut de la seva saviesa, com a estat viscut en la pròpia consciència; i el de "Metafísica" (esmentat anteriorment) com allò que està més enllà de la física, inclòs no només el món material sinó el psicològic i fins i tot el dels principis de l'Ésser (Ontologia), i que per descomptat es troba molt lluny d'allò percebut pels sentits i d'allò expressat pels fenòmens, segons l'apreciació corrent que n'acostumem a tenir. Aquest amor a la Saviesa, atribut de l'Ésser Universal, mena a la identificació amb aquest principi, que es Coneix i s'adverteix a l'interior de la conciència. El mateix és vàlid per a la compenetració amb la Intel·ligència Universal. Desafortunadament, amb l'enfosquiment gradual dels temps que vivim, la Filosofia ha anat perdent la seva llum primigènia i ha acabat per convertir-se en un simple joc dialèctic, o en un exercici retòric i racional que no pot evadir la seva pròpia sistematització.

En el nostre darrer diagrama hem vist la divisió en tríades de les sefiroth de l'Arbre de la Vida. Allà podem advertir que aquestes es corresponen amb els tres mons cabalístics més elevats, quedant la darrera numeració (Malkhuth) com a receptacle de les emanacions sefiròtiques que, per aquesta divisió en tríades, inclouen en la seva forma els tres principis: actiu, passiu i neutre, els quals caracteritzen les columnes o pilars del nostre model cabalístic.

Recordarem que la primera tríada, conformada per les "numeracions" més elevades (1, 2, 3), o Principis Universals, està composada per Kether (Corona), Hokhmah (Saviesa) i Binah (Intel·ligència), conformant el món d'Atsiluth, o de les Emanacions, signat també pels tres primers nombres de l'escala decimal. Kether és la Unitat i com a tal la primera determinació; a Hokhmah se'l sol anomenar el Pare i a Binah la Mare, com a generadors del desplegament còsmic.

Tot i que són tres en aparença des del punt de vista manifestat, aquests Principis conformen en si mateixos la Unitat de l'Ésser, l'Ontologia suprema, a la qual precisament ells simbolitzen. Com hem dit, Kether és el Coneixement, o el Bé, mentre que Hokhmah és el subjecte actiu i Binah l'objecte passiu (receptiu) d'aquest Bé o Coneixement essencial.

La segona tríada (4, 5, 6) està composada per les sefiroth Hesed (Gràcia, Amor, Misericòrdia), Gueburah (Rigor), també anomenada Din (Judici), i Tifereth (Bellesa o Esplendor). Elles conformen el Món prototípic de Beriyah, o de la Creació, reflex directe del món Arquetípic d'Atsiluth tal i com ho expressa el triangle invertit, que simbolitza el descens de les energies divines al si de la manifestació. Hesed és el principi constructor, mentre que Gueburah representa el principi destructor, encara que ambdós sorgeixen simultàniament de la tríada superior com dues energies necessàries, les quals es neutralitzen i s'equilibren a Tifereth. Així com del si de Hesed sorgeixen totes les criatures i éssers que han de manifestar-se (als quals signa amb el seu Amor i Misericòrdia inesgotables), de Gueburah emana el Rigor imprescindible que posa límits a l'energia expansiva de Hesed, discriminant així tot el que és superflu i innecessari en el procés creatiu. Tifereth, la Bellesa divina, apareix aleshores com el centre on aquests aparents oposats es concilien, manifestant la Unitat i l'Ésser en totes les coses.

La tercera tríada (7, 8, 9) de l'Arbre de la Vida està composada per les sefiroth Netsah (Victòria), Hod (Gloria) i Yesod (Fonament). Elles costitueixen el Món de Yetsirah, o pla de las Formacions, anomenat d'aquesta manera perquè és aquí on les idees informals del pla de Beriyah prenen forma subtil, constituint propiament el domini psíquic de la manifestació. Es correspon aleshores amb les "Aigües inferiors", reflex invertit (i en certa manera il·lusori) de les "Aigües Superiors" de Beriyah. Netsah i Hod emanen directament de Tifereth, encara que, com podem comprovar, per la seva ubicació en els pilars laterals de l'Arbre estan relacionades amb Hesed i Gueburah, respectivament. D'aquí que Netsah sigui una energia activa i expansiva, on aquests mateixos principis informals (que són tots els éssers abans de manifestar-se) es refracten en una multiplicitat indefinida i adquireixen la seva forma subtil gràcies a la intervenció de l'energia passiva i contractiva de Hod (que tanmateix també els dóna la mort, o la transformació, necessària en el seu camí de retorn a l'Origen). Des del punt de vista de l'home, Netsah es l'Art veritable, que ens condueix als arquetips i a l'Esperit, i Hod es el Ritu amb el que sacralitzem el temps i l'espai i vivifiquem als éssers mítics, identificant-nos amb ells. La permanent i mútua interrelació entre Netsah i Hod genera la sefirah Yesod, que apareix així, justament, com el fonament necessari gràcies al qual aquestes formes descendeixen al pla físic i material, que és pròpiament Asiyah.

En aquest darrer pla, o Món de la Concreció Material, només es troba la sefirah Malkhuth (10), anomenada el "Regne". Ella és la Terra o Mare inferior, que es considera com el recipient substancial de totes las energies invisibles que descendeixen de l'Arbre, i on aquestes adquireixen realitat sensorial. A la Càbala se la considera com l'Esposa del Rei (que es Kether), manifestant d'aquesta manera la presència de la Unitat en el corrent sempre canviant de las formes peribles.