Es vol insistir novament sobre la necessitat –quasi urgència– del treball diari intern a aquells que van a l'encalç del Coneixement. Desgraciadament, la naturalesa de l'home és tal que tendeix a oblidar allò que veritablement l' interessa i ha buscat sempre, i és traït pels sentits; a això s'hi suma la determinació del medi social contemporani, absolutament profà i allunyat de l'autèntica realitat del que són i representen el món i l'ésser humà. Aquest condicionament a una imatge fixa, literal i falsa del que som i del que ens envolta fa que siguem absorbits per la innegable força de la mediocritat del medi, la qual, d'indefinides maneres, fins i tot amb la violència i el "xantatge" tracta de fer-nos participar de la miopia dels seus valors.

El lector d'aquest Programa sap que ha d'emprar totes les seves energies en aquesta lluita sorda amb el que és social (que se sol manifestar a vegades a través de la família) quan s'enfronta amb aquestes concepcions que ell, ho vulgui o no, també té internalitzades mitjançant un aprenentatge tan fals com equivocat, per la qual cosa està enfrontant-se amb ell mateix i els seus propis errors i misèries.

L'aprenent d'alquimista té diverses armes per a vèncer en aquesta guerra. La primera és la paciència, una forma de lentificar el temps; així mateix posseeix diferents vehicles per aconseguir els seus propòsits, els quals s'han anat indicant al llarg del nostre Programa. L'objectiu d'aquestes labors, de l'entrenament del qual ens proveeix aquest manual, és obtenir l'atenció concentrada, la reminiscència i record d'un mateix, i el coneixement dels secrets cosmogònics de cara a abordar la metafísica i la contemplació tot efectuant determinades pràctiques i exercicis, com ara l'estudi i la meditació, i igualment el cultiu de certes potències anímiques en relació amb les imatges visuals i mentals que es produeixen en nosaltres i que actuen com a despertadors de la consciència.

Però l'aprenent de teürg sap a aquestes alçades del camí recorregut que és gràcies a la perseverança quotidiana que poden assolir-se objectius duradors en la seva realització. Per tant, insisteix una vegada i una altra en els seus treballs i fatigues, impulsat per la fe en la promesa que se li ha donat (aquella de que obtindrà cent vegades més del que tenia) malgrat les seves amargors i gràcies al seu sacrifici. Raó per la qual és capaç de dir: Redoblo!, en especial en circumstàncies difícils, o sigui en aquelles en què es fa imprescindible un sobreesforç i on es veu no només com convenient, sinó com imprescindible, la realització del ritus quotidià, la única salvació en un món com el que ens ha tocat viure.

fig. 35

Per tot això és que ens permetem recomanar novament als nostres lectors la relectura del Programa Agartha. No només perquè tindrà una visió diferent del que s'hi diu, sinó a més perquè en moltes coses serà com nova; fins a tal punt ha estat capaç vostè de modificar el seu criteri, el seu angle de visió. Aquest exercici li permetrà establir comparacions entre les seves antigues concepcions i les noves, i establir així el seu grau d'"avenç", o millor, la porció del camí espiral ascendit, la seva elevació del pla de la visió literal a les subtils percepcions d'altres formes de la consciència, les quals van constituint una atmosfera distinta per al desenvolupament de l'ésser, de tal manera que pot llavors parlar-se d'un abans i un ara, d'un home vell, i per tant, d'un home nou, d'una metamorfosi, o molt millor, d'autèntica metànoia.

Cal, doncs, seguir confiant en la memòria, la qual degudament entrenada per l'exercici i l'estudi, per l'escriptura interna que hi imprimim, es constituirà en una energia constant que actuarà per si mateixa, com si manifestés un ordre màgic i diví.

A la mà, que acompleix una funció de model simbòlic, la Càbala li atorga un profund sentit sagrat. el mateix fan altres tradicions com l'Hermètica o l'Islam (veieu en aquesta última, per exemple, la importància talismànica que posseeix la mà de Fàtima, la filla del Profeta). Les dues mans unides amb els respectius cinc més cinc dits són una imatge del model del denari arquetípic, i per tant, de la realitat que expressa l'Arbre de la Vida Sefiròtic. Però el que avui s'entén per quiromància o quirologia (del greg kheir, mà) és un vestigi, prou desfigurat –com ho és també l'Astrologia moderna–, d'allò que en altre temps va ser una ciència espiritual i oracular. Cal, doncs, insistir en què totes les arts màntiques i endivinatòries en general assumeixen el veritable sentit i funció que els hi competeix només quan són emmarcades dins d'una perspectiva espiritual i iniciàtica de l'home i del món, aliena a tota superstició i literalitat. I això, encara que es doni per suposat que a les mans hi és imprès el mapa del nostre propi destí i naturalesa, com també al rostre o a la pròpia configuració física. En qualsevol cas, ja se sap que tot l'àmbit terrestre i corporal és un reflex o petja d'un model celest, per la qual cosa cada parcel·la de la seva geografia és portadora d'un missatge simbòlic que està manifestant aquest model a un nivell (així és, per exemple, com, acabat de néixer el Buda Shakyamuni, els sacerdots desxifren el seu important destí espiritual partint dels 32 signes impresos a la seva pell).

fig. 36

A cada dit, línia i comarca de la mà se li assigna, en efecte, una correspondència amb una deïtat determinada, vinculada, sobretot, al simbolisme astrològic i alquímic: el polze a Venus, l'índex a Júpiter, el mig a Saturn, l'anular al Sol i el petit a Mercuri. Això no obstant, a l'hora de desxifrar els diferents sentits i analogies simbòliques dels signes cal considerar la mutabilitat –i per tant, relativitat– del món sensible i corporal, el propi del fenomen i el canvi. Els signes de la topografia física canvien de configuració en els seus detalls en canviar constantment també el propi organisme, i més encara el seu aspecte extern. Establir, doncs, sistemes massa rígids d'interpretació és arriscar-se inevitablement a caure en l'error de prendre un relatiu per un absolut. De fet, i com en el cas de la fisiognomia, cada tradició o poble té unes variacions pròpies d'interpretació, vàlides la majoria de les vegades per a la seva pròpia raça i lligades als seus propis paràmetres simbòlics, la qual cosa no vol dir que, en el fons, no existeixi entre ells una unanimitat essencial de sentit. Diguem per últim que la mà esquerra està relacionada amb allò ancestral i l'herència psíquica de l'individu, amb les seves possibilitats latents, mentre que la dreta ho està amb la personalitat i la seva actualitat, o sigui amb la concreció efectiva de tot el que, a l'esquerra, és potencial i instintiu; relació anàloga, per altra banda, a la de tota la simetria microcòsmica.